+34 617 366 362 eva@sonamar.net

Cetacis del Mediterrani

Sovint es creu que a la Mediterrània no hi ha balenes ni dofins. Però moltes vegades ens visiten a les nostres travesses, i ens acompanyen i alegren en gran part dels nostres viatges.

Per molt que admirem i agraïm les seves aparicions procurem ser respectuosos amb ells i amb el seu medi, no llençant res al mar que pugui perjudicar-los: xiclets, cigarretes, plàstics, olis usats, etc. Desapareixen ràpidament al llençar-los per la borda…però les repercussions poden ser catastròfiques per a d’altres.

Ajuda’ns a mantenir la il·lusió que sentim al veure aquestes simpàtiques aletes apropar-se a la nostra proa, esperem compartir-ho també amb tu. Si vols albirar dofins des d’un veler vine a SON A MAR.

Reciclatge a bord i deixalles

Reciclatge a bord

Fins i tot en un lloc petit com un vaixell és possible reciclar. A bord som molt conscients de la importància de separar les deixalles, així, utilitzant espais on no podem guardar menjar, eines o roba com les sentines, organitzem cada buit per poder separar vidre, paper i plàstic, ajudant-nos de pas a no acumular innombrables bosses d’escombraries que no sabem on guardar en les llargues estades sense tocar port i guanyant comoditat en eliminar olors a bord.

Deixalles

Abans de llençar deixalles al mar convé tenir en compte l’impacte que causen i quant temps triguen a descompondre’s els diferents materials:

  • Vidre (s’enfonsa): Temps indefinit.
  • Compreses, bolquers, bidons i ampolles de plàstic (suren): 450 anys.
  • Llaunes (s’enfonsen): 200 anys.
  • Tetrabriks (s’enfonsen): 100 anys.
  • Bosses i gots de plàstic (s’enfonsen): 50 anys.
  • Fusta (sura):13 anys.
  • Paper de diari (s’enfonsa): 8 mesos.
  • Cartrons (s’enfonsen):2 mesos.

El nostre impacte

Si organitzes el teu necesser amb xampús i gels naturals i biodegradables el mar t´ho agrairà, volem evitar el gran impacte de micro-plàstics i contaminació innecessària.

La Posidònia oceànica

Què és la Posidònia oceànica i per què procurem evitar fondejar-hi?

Posidònia oceànica, comunament coneguda com alga, és una planta angiosperma (no és una alga), adaptada a la vida sota l’aigua. És un element clau per preservar els ecosistemes de la Mediterrània, prevenir l’erosió de les costes, i per l’equilibri de la presència de CO2 al mar i a l’atmosfera.

Posidònia Oceànica

Les principals amenaces als ecosistemes de posidònia són les obres marítimes, la contaminació d’aigües costaneres, la generació de platges artificials, l’escalfament de les aigües de mar a causa del canvi climàtic, la retirada de fulles mortes que arriben a les platges i l’ancoratge d’embarcacions.

A causa del seu procés regeneratiu molt lent la posidònia determina recursos / ecosistemes no renovables. En aquest moment, les praderies de Posidònia oceànica estan desapareixent en tot el Mar Mediterrani.

La funció de la praderia, comparable a la dels boscos, és imprescindible per a l’equilibri ecològic del medi marí; depura i oxigena les aigües costaneres, donant aigües de gran qualitat i transparència, i alberga multitud d’espècies de peixos i invertebrats.

Les praderies de posidònia tenen un paper fonamental en la conservació i protecció de platges i dunes, zones de gran fragilitat i valor ecològic, formant esculls marins paral·lels a la costa, elevant-se de 1’5 a 2 metres d’altura, la qual cosa crea una escullera natural que atenua l’acció de l’onatge. A les platges, les fulles mortes formen barreres contra els efectes de l’erosió causada pels temporals d’hivern i, entre temporal i temporal aquestes fulles mortes queden enterrades sota les noves aportacions de sorra, atrapant i assentant així la platja.

Aquests ecosistemes, que ocupen aproximadament mig milió de quilòmetres quadrats (km2), es troben en regressió a escala global, amb una taxa de pèrdua estimada del 1-2% anual, quatre vegades superior a la taxa de pèrdua dels boscos tropicals, en la Mediterrània, aquesta xifra s’eleva fins arribar al 5%. A més, el lent creixement d’aquestes plantes (2 cm / any) i la seva escassa producció de llavors fan que les pèrdues siguin irreversibles, ja que la recuperació de praderies requereix diversos segles.

La importància de la praderia de Posidònia oceànica està reconeguda i s’inclou a la Directiva Hàbitats de la Unió Europea com a hàbitat prioritari protegit. Les praderies entre Eivissa (Eivissa) i Formentera el 1999 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Si vols ampliar informació et recomanem aquesta web: http://marenostrum.org/vidamarina/vegetalia/fanerogamas/posidonia/