La Posidònia oceànica
Què és la Posidònia oceànica i per què procurem evitar fondejar-hi?
Posidònia oceànica, comunament coneguda com alga, és una planta angiosperma (no és una alga), adaptada a la vida sota l’aigua. És un element clau per preservar els ecosistemes de la Mediterrània, prevenir l’ erosió de les costes, i per l’equilibri de la presència de CO2 al mar i a l’atmosfera.
Les principals amenaces als ecosistemes de posidònia són les obres marítimes, la contaminació d’aigües costaneres, la generació de platges artificials, l’ escalfament de les aigües de mar a causa del canvi climàtic, la retirada de fulles mortes que arriben a les platges i l’ ancoratge d’embarcacions.
A causa del seu procés regeneratiu molt lent la posidònia determina recursos / ecosistemes no renovables. En aquest moment, les praderies de Posidònia oceànica estan desapareixent en tot el Mar Mediterrani.
La funció de la praderia, comparable a la dels boscos, és imprescindible per a l’equilibri ecològic del medi marí; depura i oxigena les aigües costaneres, donant aigües de gran qualitat i transparència, i alberga multitud d’espècies de peixos i invertebrats.
Les praderies de posidònia tenen un paper fonamental en la conservació i protecció de platges i dunes, zones de gran fragilitat i valor ecològic, formant esculls marins paral·lels a la costa, elevant-se de 1’5 a 2 metres d’altura, la qual cosa crea una escullera natural que atenua l’acció de l’onatge. A les platges, les fulles mortes formen barreres contra els efectes de l’erosió causada pels temporals d’hivern i, entre temporal i temporal aquestes fulles mortes queden enterrades sota les noves aportacions de sorra, atrapant i assentant així la platja.
Aquests ecosistemes, que ocupen aproximadament mig milió de quilòmetres quadrats (km2), es troben en regressió a escala global, amb una taxa de pèrdua estimada del 1-2% anual. És quatre vegades superior a la taxa de pèrdua dels boscos tropicals. En la Mediterrània, aquesta xifra s’eleva fins arribar al 5%. A més, el lent creixement d’aquestes plantes (2 cm / any) i la seva escassa producció de llavors fan que les pèrdues siguin irreversibles, ja que la recuperació de praderies requereix diversos segles.
La importància de la praderia de Posidònia oceànica està reconeguda i s’inclou a la Directiva Hàbitats de la Unió Europea com a hàbitat prioritari protegit. Les praderies entre Eivissa (Eivissa) i Formentera el 1999 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat peor la UNESCO.
Si vols ampliar informació et recomanem aquesta web:
http://marenostrum.org/vidamarina/vegetalia/fanerogamas/posidonia/
La funció de la praderia, comparable a la dels boscos, és imprescindible per a l’equilibri ecològic del medi marí; depura i oxigena les aigües costaneres, donant aigües de gran qualitat i transparència, i alberga multitud d’espècies de peixos i invertebrats.
Les praderies de posidònia tenen un paper fonamental en la conservació i protecció de platges i dunes, zones de gran fragilitat i valor ecològic, formant esculls marins paral·lels a la costa, elevant-se de 1’5 a 2 metres d’altura, la qual cosa crea una escullera natural que atenua l’acció de l’onatge. A les platges, les fulles mortes formen barreres contra els efectes de l’erosió causada pels temporals d’hivern i, entre temporal i temporal aquestes fulles mortes queden enterrades sota les noves aportacions de sorra, atrapant i assentant així la platja.
Aquests ecosistemes, que ocupen aproximadament mig milió de quilòmetres quadrats (km2), es troben en regressió a escala global, amb una taxa de pèrdua estimada del 1-2% anual. És quatre vegades superior a la taxa de pèrdua dels boscos tropicals. En la Mediterrània, aquesta xifra s’eleva fins arribar al 5%. A més, el lent creixement d’aquestes plantes (2 cm / any) i la seva escassa producció de llavors fan que les pèrdues siguin irreversibles, ja que la recuperació de praderies requereix diversos segles.
La importància de la praderia de Posidònia oceànica està reconeguda i s’inclou a la Directiva Hàbitats de la Unió Europea com a hàbitat prioritari protegit. Les praderies entre Eivissa (Eivissa) i Formentera el 1999 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat peor la UNESCO.
Si vols ampliar informació et recomanem aquesta web:
http://marenostrum.org/vidamarina/vegetalia/fanerogamas/posidonia/
